Editorial

Lletres Guixolenques, tal com queda indicat en la pàgina d’inici i de benvinguda, és una revista literària digital que té com a objectiu la divulgació del patrimoni literari guixolenc i, al mateix temps, estimular entre els joves la continuïtat d’aquest patrimoni.
La revista desplega en cada número un mostrari del llegat literari ciutadà, d’escriptors que ja ens han deixat. Té un altre apartat de textos d’autors actuals. I compta, també, amb apartats que volen servir d’estímul i aparador de nous escriptors, escriptors joves.
La revista està oberta a escriptors que tinguin alguna relació, assídua o esporàdica amb Sant Feliu de Guíxols, i que ja comptin amb un currículum de publicacions.
La revista té una edició semestral (juny i setembre) i també recull escrits d’autors, guixolencs o no, que tractin temes relacionats amb la ciutat.
És una revista en llengua catalana.

En aquest número 13 de Lletres Guixolenques, reproduïm els grups complets de poemes que Salvador Albertaplega en els reculls que porten el nom de Òpals(1924) i Més enllà (1925).

D’Agustí Casasreproduïm les darreres pàgines de Coses d’Itàlia, text de 1919.

I de Ferran Patxotpubliquem els capítols finals de Les ruïnes del meu convent, des del 42 fins al 65.

Amb aquest número, doncs, queda completada la publicació de les obres, avui exhaurides, d’aquests tres escriptors guixolencs, que el lector guixolenc haurà pogut llegir i conèixer, al llarg d’aquests tretze números.

DeNarcís Comadirareproduïm un retrat de la vila guixolenca que l’escriptor pinta recollint els records d’infància i jovenesa: Quan tot Sant Feliu feia olor de suro.

Joaquim Pijoanens envia un text que va llegir en ocasió de la presentació del seu darrer llibre. És un text ple de consideracions sobre el fet d’escriure, de practicar l’escriptura, de ser escriptor, amb les extrapolacions i insinuacions sobre altres camps de l’activitat artística, humana, que tals consideracions permeten fer.

De l’Àngela Ribas, publiquem Diàleg, conjunt de poemes que forma la primera part del llibre seu El somriure de l’aigua, llibre publicat només en edició privada.

D’Ester Xargay, un poema, extret del seu llibre Infinitus,Es tracta d’un seguit de sis poemes que evoquen les obres de l’artista Guixolenc Nei Albertí.

I de l’Àngel Jiménez, publiquem una recordança del capellà Joan Alsina, mort en el cop d’estat xilè pels militars del general Pinochet el 1973.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s