Editorial

Lletres Guixolenques, tal com queda indicat en la pàgina d’inici i de benvinguda, és una revista literària digital que té com a objectiu la divulgació del patrimoni literari guixolenc i, al mateix temps, estimular entre els joves la continuïtat d’aquest patrimoni.
La revista desplega en cada número un mostrari del llegat literari ciutadà, d’escriptors que ja ens han deixat. Té un altre apartat de textos d’autors actuals. I compta, també, amb apartats que volen servir d’estímul i aparador de nous escriptors, escriptors joves.
La revista està oberta a escriptors que tinguin alguna relació, assídua o esporàdica amb Sant Feliu de Guíxols, i que ja comptin amb un currículum de publicacions.
La revista té una edició semestral (juny i setembre) i també recull escrits d’autors, guixolencs o no, que tractin temes relacionats amb la ciutat.
És una revista en llengua catalana.

En aquest número 12 de Lletres Guixolenques, reproduïm el grup complet de poemes que Salvador Albert aplega en el recull que porta el nom de Confins (1920).

D’Agustí Casas Per raons que ignorem, ens hem adonat que en el darrer número (n.11), un cop penjat a la xarxa, no hi venien impreses les pàgines de Coses d’Itàlia que pertocaven a aquest número de la revista. Per compensar aquesta mancança i error, en aquest present número (n.12) hi reproduïm el text omès, afegint-hi també les pàgines que corresponen al número present. En total, doncs, en aquest número el lector hi trobarà les pàgines de Coses d’Itàlia dedicades a Pompeia i una primera part de les dedicades s Florència.

I de Ferran Patxot continuem reproduint els capítols de Les ruïnes del meu convent. En aquesta ocasió presentem el text dels capítols 31 fins al 41.

De Joaquim Pijoan, una pàgina de diari, plena de reflexions sobre la situació personal, projectes, inseguretats, conviccions, dubtes o certeses. Girant tot, força, al voltant del paper de l’art, sobretot de la literatura, en la seva pròpia vida i societat que comparteix amb tants altres escriptors.

D’Ester Xargay, un poema, extret del seu llibre Desintegrasr-se, ple de referències a la situació política actual, al voltant del dret que té una comunitat a l’hora de poder o voler executar i exercir decisions pròpies.

De l’Àngel Jiménez, publiquem consideracions i estudi a l’entorn de situacions i anècdotes produïdes a la nostra vila durant el conflicte de 1936, al voltant del fet de la instal·lació de bateries de canons i altres armes, així com del tarannà i personalitat humans dels militars que se n’ocuparen.

De Xavier Duran reproduïm un text breu sobre l’empresa Lego, l’empresa productora d’aquelles petites peces que permeten, ajuntant-les de manera convenient, figures d’aspecte i mida considerable, i que posen a prova l’habilitat i concentració d’aquell que hi juga. Lego és presentada com un model de perseverança i construcció tant a nivell empresarial i de creixement econòmic, com de país.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s